El passat divendres 9 de juny vàrem assistir a la Jornada “Dissenyant eines per a mesurar l’audiència digital a Catalunya”. Va ser tot un matí intensiu en que vàren sorgir gran nombre d’idees entorn a un tema tan cabdal com conèixer les audiències dels mitjans en aquest moment en que la irrupció d’internet i les noves formes de distribuir els continguts invaliden, de fet, els sistemes tradicionals de medició. Aquest era un primer “pack” a la vegada que l’acte servia també per a presentar l’Observatori de la Comunicació que du a terme la Facultat de Comunicació de la UAB.

Aquesta presentació va ser el motiu pel qual va obrir la Jornada, Javier Lafuente, vicerector d’Innovació i de Projectes Estratègics de la UAB acompanyat de Roger Loppacher, en tant que president del CAC que també actuava com entitat convocant de la Jornada.

La primera Taula rodona va versar sobre “Reptes per conèixer el consum dels mitjans de comunicació a Catalunya i vàrem tenir una interessant ponència de Jordi Català, cap d’Anàlisi i Explotació d’Audiències de la CCMA que va posar sobre la taula tots els mecanismes que tradicionalment s’utilitzaven per conèixer l’audiència i els nous que van apareixen, tot i reconeixent la dificultat real per a conèixer audiències quan al mitg del procés en que els continguts arriben al públic final, passant per operadors que tendeixen a l’opacitat… També en aquesta primera taula, Josep Ritort,com a representant de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) que engloba a mitjans escrits, mitjans digitals etc… , va explicar-nos la voluntat d’aquests mitjans, normalment de proximitat i de petits recursos, per a aconseguir la màxima transparències en les audiències a les quals arriben.
La intervenció següent de Oriol Jara, presentat com a membre del Clúster Audiovisual de Catalunya però que ha estat un dels grans articuladors de la digitalització de “Minoria Absoluta” apuntava forces idees a propòsit de com les noves generacions consumien producció digital i com la productora havia fet esforços per “connectar” amb aquests nous públics… Intentarem en properes cròniques tornar sobre aquesta reflexió que resulta bastant clau en el moment que ens trobem de l’evolució digital… Per últim, Karma Peiró, directora de Nació Digital va epxlicar-nos l’estructura de la seva plataforma amb mes de 50 col·laboradors al darrera i els esforços que desenvolupen per a disposar d’una tecnologia pròpia per a visualització de dades.
Havia de moderar l’acte Jordi del Río, como a cap visible de de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, però donada la dada -presentació de la pregunta i dada del referèndum, va ser substituït per Salvador Planas. que va explicar l’objectiu d’aquest Departament per a conèixer dates reals de les difusions dels mitjans escrits i digitals cara a establir mecanismes d’ajuts als mitjans. En Salvador va posar de relleu la importància dels indicadors qualitatius per sobre dels quantitatius.
Desprès d’una “pausa-cafè” tal com estava anunciada va dur-se a terme la darrera “Taula rodona i debat:
“Propostes per mesurar una audiència cada vegada més disseminada i granulada”.
D’entrada, Fernando Santiago, director tècnic de l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) va defensar la seva tasca mostrant que els seus panels EGM segueixen tenint valor i son rigorosos, perquè malgrat que l’entitat és privada té organs de seguiment on estan representats mitjans i anunciants… Tot i així, també va reconèixer la dificultat de fer seguiment dels públics més joves que son “gasosos” perquè deriven d’un mitjà a l’altre, d’una plataforma i d’un dispositiu a l’altre i per tant no són tan previsibles com els públics adults i més tradicionals… Javier Callejo, com a professor de Sociologia de la Comunicació de la UNED va fer una intervenció molt acadèmica sobre les audiències, però va posar focus sobre una realitat: qui més està interessat en calcular les audiències és el mercat… I al mercat cada dia li interessa menys les dades quantitatives sinó que es busca “engagement” i conèixer d’una manera molt real com és el consumidor final, quines costums té, que li agrada i a partir d’aquí poder-li oferir productes i serveis específics per ell. No és cap novetat però el negoci de les xarxes socials com Facebook o Google va en aquesta direcció. També va alertar com alguns grans empreses més que confiar en els mitjans tradicionals creen mitjans propis dins les seves plataformes i organitzen events per arribar a aquestes audiències que tenen molt definides i segmentades.
En aquesta mateixa línia de posar l’espectador en el centre del debat i avençar en un coneixement qualitatiu i global de l’audiència va intervenir Jordi Gilabert, en tant que CEO de Konodrac. L’empresa va exposar les fites aconseguides cara als anunciants i als “media” i també a l’usuari final, amb la seva eina tecnològica “360 Audience Flow” que dona contacte directe amb l’espectador i permet prendre decisions per a millorar l’oferta que li fem, basant-nos amb la seva visió a 360º graus. El “360 Audiencie Flow”, que així es diu l’eina ja s’ha implementat a Catalunya a la CCMA i a la Xarxa Audiovisual Local.
El màxim responsable de Konodrac, de fet, ens va emplaçar al proper Mac de Granollers de la setmana en que entrem on es donaran resultats d’audiències de la XAL.
Salvador Alsius, que actuava com a moderador de la taula en tant que vicepresident del CAC va explicar que seria interessant poder millorar el coneixement d’audiències de la televisió de proximitat cara a reflectir-ho en els propers butlletins digitals del CAC, una reflexió que van compartir els representants de la XAL presents a la sala…
Per ultim, es va presentar de l’Observatori de la Comunicació a Catalunya (http://observatoricomunicacio.cat) a càrrec d’Amparo Huertas, directora de l’InCom-UAB.
i ja per acabar, Carmina Crusafon, subdirectora de l’Observatori Iberoamericà de la Comunicació (OIC) de la UAB ens va comentar algunes tendències detectades en l’estança i estudi fet a Estats Units, unes reflexions que anirem reflectint en propers articles en aquest areavisual.cat