LA MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA PRESENTA LA SECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES I EL SEU JURAT.  

Onze llargmetratges de nou nacionalitats diferents competiran a la Secció Oficial de la 25a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida, que es celebrarà del 6 al 13 de juny.

Tots aquests títols es projectaran al CaixaForum Lleida i a l’Screenbox Funatic

Descripción: Descripción: cid:image004.jpg@01D50EFB.07931EC0

Fotograma ‘O Barco’ (Brasil)

LES OBRES QUE ES PROJECTARAN SÓN:

CAMINO SINUOSO (PEL·LÍCULA INAUGURAL) (Argentina) de Juan Pablo Kolodziej, (108’) – 2018

OPINA EL DIRECTOR: Juan Pablo Kolodziej

Realitzador, productor i mànager d’artistes argentí. Entre els artistes a qui representa es troba Fito Páez, encarregat de la Banda Sonora del film.

“Camino Sinuoso és la història d’una dona que acaba d’entrar a l’edat madura i es troba atrapada en la inèrcia i manté cert incorformisme amb allò que la pròpia vida li va poder donar, la qual, a partir de circumstàncies desgraciades, ha de refer la seva vida per tal de començar un procés d’autorecuperació . És una pel·lícula profunda, sensible i contundent que és, al mateix temps, una mena de tractat sobre la bondat i la maldat humanes·

FILMOGRAFIA

Verdad/Consecuencia (2009)

Camino Sinuoso (2018) -Òpera Prima

SINOPSI: Camino Sinuoso explica la història de Mía Siero, una ex-atleta olímpica expulsada d’una competència internacional per consum de drogues no permeses. En el present viu una vida d’inèrcia i es troba immersa en una relació violenta. En aquest context i com a conseqüència d’una circumstància familiar desafortunada, Mía ha de tornar a la seva ciutat natal per tal d’ocupar-se de problemes familiars i enfrontar-se al seu passat. Aquest viatge a les seves arrels serà una peça clau en els diversos obstacles que patirà la seva família.

YO FAUSTO (Mèxic) de Julio Berthely, (120’) – 2019

Julio Berthely ha dirigit quatre curtmetratges abans de treure la seva opera prima Yo Fausto. Va competir en festivals nacionals i internacionals com el Festival de Cannes (Short Film Corner) i al Festival de Cine a Guadalajara amb  Ladrón de Memorias (2012), premi CANACINE al Millor Curtmetratge. Amb  La otra María (2015) va competir a  Fine Arts de Puerto Rico i al  Festival de Cannes (Short Film Corner).  Mientras Duermo (2015) va guanyar el premi a Millor Guió del  Festival Shorts México i va competir  en el Festival Internacional de Cine de Monterrey.  Brandon & Julia (2015) fou seleccionat a  Los Ángeles Cine Fest i  al Miami Independent Film Festival.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

San Diego latino Film Festival 2019

SINOPSIS: Fausto 
abandona 
la 
carrera
 de
 medicina 
per anar-se’n a provar sort a Barcelona; allí coneix a Carmen, que es queda embarassada. Junts tornen a Mèxic per tal d’iniciar una nova vida just en el moment en que Fausto és diagnosticat d’esquizofrènia, cosa que desencadenarà una sèrie de successos que portaran a Fausto a un tràgic final.

LUCIÉRNAGAS (Mèxic, Grècia, República Dominicana) de Bani Khoshnoudi, (85’) – 2018

Nascuda a Teherán, Bani Khoshnoudi és directora i artista que treballa els gèneres del documental i la ficció, així com els formats d’instal·lació d’àudio i vídeo. El seu treball explora temes relacionats amb les revolucions, la modernitat i la memòria col·lectiva, i el seu impacte en les migracions i l’exili. Va participar en l’Independent Study Program del Whitney Museum of American Art, i el seu treball ha estat exhibit internacionalment en diferents galeries i espais alternatius. Des de 2009 viu a Ciutat de Mèxic.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Best Ibero-American Film at Miami Film Festival

FILMOGRAFIA

The Silent Majority Speaks (2014, doc), Ziba (2012, llarg ficció), A People in the Shadows (2008, doc), Transit (2005, curt)

SINOPSI: Després d’escapar de la persecució en el seu país, Ramin, un jove homosexual iraní, viu en els llimbs de l’exili. Quan va embarcar al vaixell mercant des de Turquia mai no va esperar desembarcar a Veracruz, on es troba apartat de tot allò que representa el seu món. Forçat a romandre en aquest port tropical comença a adonar-se que no té cap altra opció que abandonar el seu passat. La seva nostàlgia i la seva malenconia es veuen confrontades amb noves amistats i amors, els quals, a poc a poc, li deixaran redescobrir els propis desitjos.

LA CAMARISTA (Mèxic) de Lila Avilés, (98’) – 2018

Lila Avilés va estudiar arts escèniques, direcció d’escena i guió cinematogràfic. Va començar la seva carrera com a actriu i directora de teatre per després fer incursió en el cine. Ha dirigit diversos curts i vídeos. La seva òpera prima “La Camarista” va obtenir el Gabriel Figueroa Fund i el premi de distribució Ventana Sur 2017. En teatre ha dirigit  “Gardenia Club”, “Microdermoabrasión”, “Antígona” i “La Camarera”, i les òperes óperas “Alcina” de Händel i “Cossi Fan Tutte” de Mozart. Actualment prepara la seva següent pel·lícula, que és una història autobiogràfica.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

World Premiere al Toronto International Film Festival 2018 (Competència Discovery); European Premiere al Festival Internacional de San Sebastián 2018 (Competència Nuevos Directores); Seleccionada al Gabriel Figueroa Fundation

Premi de distribució Ventana Sur 2017.

FILMOGRAFIA

Nena (curtmetratge, 2017), La Fertilidad de la Tierra (documental, 2016), Reconstrucción (curtometraje, 2016).

SINOPSI: Eve és una jove cambrera d’habitació que treballa en un dels hotels més luxosos de Ciutat de Mèxic. Les jornades extenses i laborioses eviten que Eve tingui cura del seu fill mentre treballa, però ella pensa que la seva situació millorarà si ascendeix a un lloc millor, per la qual cosa accepta un calendari esgotador. S’inscriu en el programa d’educació per a adults, on coneix a alguns treballadors de l’hotel amb els quals inicia amistat fins que a poc a poc van trencant regles i descobrint la seva pròpia amistat, fins i tot mantindrà una relació amorosa a distància.

Eve transforma la seva vida solitària en una fortalesa que la farà viure el dia a dia amb un sòlid mur interior.

AQUÍ Y AHORA (Costa Rica/ Xile) de Paz León, (78’) – 2018

Paz va néixer a San José, Costa Rica. Va viure cinc anys a Lyon, França, on va estudiar Literatura Moderna i Cone. L’any 2009 va escriure i va dirigir En Espera, un curtmetratge que li va permetre ingressar a l’American Film Institute, on va aprendre la Direcció de cine. Ha dirigit sis curtmetratges i ha treballat conjuntament amb el director de Costa Rica Hernán Jiménez a les pel·lícules A Ojos Cerrados, El Regreso i Entonces Nosotros.  Aquí i Ahora és el primer llargmetratge que ha dirigit. 

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Viña del Mar Film Festival – Latin-American Work in Progress Award

SINOPSI: Lara és una ballarina de dansa contemporània, la qual se sent insegura pel que fa al seu talent tot i que viu per al ball. La seva vida es complica en el moment en què li proposen una beca per formar part d’una companyia de dansa a Berlín. Aquest somni pel qual ha treballat tant es converteix en un conflicte intern que l’obliga a entendre que seguir la seva passió significa deixar enrere els espais i la gent que fan del seu país la seva casa.

O BARCO (Brasil) de Petrus Cariry, (72’) – 2018

Petrus Cariry va dirigir el seu primer llargmetratge l’any 2007, la premiada pel·lícula O Grão, que va donar inici a la dio ‘trilogía de la muerte’, seguit de Mãe e Filha (2011) i Clarisse ou alguma coisa sobre nós dois (2015), pel·lícules que, juntes, van guanyar més de 70 premis en festivals de cine nacionals i internacionals.O Barco (2017) és el seu nou llargmetratge després de la trilogia. 

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Sunscreen International Film Festival 2018 (EUA)

Interrobang Film Festival 2018 (EUA)

Cine Ceará, Festival Iberoamericano de Cinema (Brasil). Premis: Millor Film (Jurat Universitari), Millor So, Millor Selecció Musical, Millor Fotografia.

Rivne International Film Festival 2018 (Ucraïna). Premis: Millor Fotografia

Oldenburg International Film Festival 2018 (Alemanya)

Mostra Internacional de Cinema de SP (Brasil)

CineFantasy Festival Internacional de Cinema Fantàstic. Premis: Millor Direcció i Millor Film.

Triste Latino Film Festival (Itàlia)

Encontre Nacional de Cinema i Vídeo de Sertão (Brasil). Premis: Millor Fotografia i Millor Disseny de Producció

SINOPSI: En un poble de pescadors hi viu Esmerina, una dona que té 26 fills. El nom de cada fill correspon a una lletra de l’alfabet. Ella aconsegueix desxifrar el futur a partir d’ells i així preveu l’arribada d’un misteriós vaixell i una dona, portats per les aigües. Allò quotidià es veu bruscament alterat per aquests esdeveniments.

LOVE ME NOT (Espanya-Mèxic) de Luis Miñarro, (81’) – 2019

Luis Miñarro és un cineasta català establert a Barcelona. Love Me Not (2019) és el seu quart llargmetratge com a director després d’Stella Cadente (2014), Blow Horn (2009) i Familystrip (2009). La seva productora, Eddie Saeta, ha guanyat més de 120 premis i com a productor ha estat implicat en més de 40 llargmetratges fets per Manoel de Oliveira, Apichatpong Weerasethakul (Palme d’Or, Cannes 2010), Lisandro Alonso, Albert Serra, José Luis Guerin, Naomi Kawase, Javier Rebollo, Marc Recha i altres.

Amb la productora Eddie Saeta ha apostat, des de 1989, pel cinema d’autor i per directors joves amb una mirada cinematogràfica pròpia. Els seus films han obtingut reconeixement en festivals internacionals, és el cas d’ El Cant Dels Ocells d’ Albert Serra i Liverpool de Lisandro Alonso, presents en la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes, El Somni (2008) de Christophe Farnarier en el Festival de Locarno, o En la Ciudad de Sylvia (2007) de José Luis Guerín, Premi “Bisato de Oro” de la Crítica del Festival de Venecia.

Luís Miñarro va començar el seu recorregut amb Familystrip i Blow Horn. Fins al moment porta 4 pel·lícules. 

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

IFF Rotterdam, Ficunam Mèxic, IFF Las Palmas de Gran Canaria, FCI Uruguai, FIC de Moscow, D’A Film Festival, Sicilia Queer International New Visions Filmfest i Filmadrid

SINOPSI: Salomé és una dona soldat que lluita en un destacament a l’Orient Mitjà, l’any 2016. En plena la batalla, Salomé coneix Yokanaan, un presoner confinat en una presó de seguretat enmig del desert. Per a molts, Yokanaan és un terrorista, per a altres és un profeta que té gairebé l’estatus de Déu. Quan Salomé intenta seduir-lo s’equivoca i comença una ambivalència on hi ha espai per a la raó, la seducció, l’erotisme i la violència.

LA BOYA (Argentina) de Fernando Spiner, (90’) – 2018

Director, guionista, productor i intèrpret argentí, Fernando Spiner va estudiar en el Centro Sperimentale Di Cinematografia de Cinecittà, Italia. Fou professor de Comunicació Social de la UBA i de l’Escola Nacional d’Experimentació i Realització Cinematogràfica. Ha dirigit curtmetratges, documentals, llargmetratges i sèries per les quals ha obtingut nombrosos premis. L’any 2013 i 2014 fou Director Artístic del Festival Internacional de Cine del Mar de Plata. L’any 2015 va rebre el premi “Italia Nel Mondo” a la seva trajectòria.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Festival Internacional de Cine de Mar del Plata 2018, Festival de la Cinemateca de Uruguay 2018.

FILMOGRAFIA

Aballay, el hombre sin miedo (2010), Angelelli, la palabra viva (Doc, 2007), Adiós, querida luna (2004), Reflexiones de una vaca (Doc, 2003), Homenaje a los pioneros de Gesell (Doc, 2002), La sonámbula, recuerdos del futuro (1998), El ángel sin techo (Doc, 1989)

SINOPSI: Fernando viatja al poble costaner on va passar la seva adolescència per complir amb el ritual que comparteix amb Aníbal, periodista i poeta: nedat fins una boia. Però aquest any Fernando té un pla addicional: fer un documental sobre Aníbal i la seva relació amb la poesia i el mar. En indagar en la vida del seu amic, Fernando investiga el seu propi passat ja que Aníbal va tenir una gran amistat amb el seu pare, Lito. Abans de morir, Lito li va encomanar a Aníbal que deixés anar al mar una antiga boia. A través de les quatre estacions, la boia uneix els amics, però a la vegada representa per a Fernando un enigma familiar.

MATAINDIOS (Perú) de Oscar Sánchez Saldaña, Robert Julca Motta, (76’) – 2018

Oscar SÁNCHEZ SALDAÑA (Perú, 1975)

Artista i professor d’art, graduat a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic i Llicenciat en Educació artística. Actualment és professor de Pedagogia Teatral, així mateix, treballa com a guionista en i director en l’empresa cinematogràfica  La Tropilla de Obrajeros Eirl.

Robert JULCA MOTTA  (Perú, 1975)

Artista  i professor d’art, graduat en l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic i a l’Escola de Postgrau de la Universitat Nacional Mayor de San Marcos. Ha fet incursió en el muntatge de vídeo i en fotografia fixa, camps en què ha obtingut reconeixement. Explora també altres àmbits de la creació artística, a més del cine. 

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Millor pel·lícula peruana en el 22è Festival de Cine de Lima PUCP 2018

Menció honrosa 4a semana del Cine ULima-2018

Selecció oficial 59º Festival Internacional de Cine de Cartagena de Í Indias-2019

Selecció oficial 10º Salón Internacional de la Luz-2019

SINOPSI:Quatre pobladors assumeixen l’organització de la festivitat, en honor al Sant del poble, per tal d’acabar amb el patiment que els genera la desaparició dels seus familiars. Fer content el Sant és la consigna, ja que pensen que d’aquesta manera el Sant els traurà els anys de dol. Així, fan tot el possible per tal d’aconseguir la millor celebració. Malgrat de tots ens inconvenients per les quals travessen al llarg de la preparació, aconsegueixen finalment sobreposar-se i celebrar la festivitat, la qual s’acabarà amb l’enterrament simbòlic dels familiars desapareguts.  Però un inesperat accident els fa dubtar de la voluntat del Sant de voler-los ajudar. 

LA VEGAS (Argentina) de Juan Villegas, (75’) – 2018

Nascut l’any 1971, a Buenos Aires, Juan Villegas va estudiar a la Universitat del Cine. Va dirigir llargs com Sábado (Festival de Venècia ‘01), Los suicidas (San Sebastián ‘05), Ocio (Berlinale, ‘10) y Victoria (Bafici ‘15). També va produir pel·lícules de Celina Murga i Gonzalo Tobal, entre altres.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Festival Internacional de Cine Independiente Bafici, 2018 (Argentina)

FILMOGRAFIA

Sábado (Festival de Venècia, 2001), Los suicidas (San Sebastián, 2005), Ocio (Berlinale, 2010) i Victoria (Bafici 2015)

SINOPSI: Martín i Laura tenen poc més que 35 anys. Quan eren adolescents van tenir un fill, Pablo, el qual en té ara 18. Casualment, Laura, Pablo i Martín coincideixen a Villa Gesell per passar uns dies de vacances prop del mar. Aquest viatge serà l’oportunitat per tal que Martín i Laura es retrobin en l’amor però també per reconèixer-se com a pares de Pablo.

Las Vegas és una comèdia sobre el pas del temps i els records del passat, però també sobre la idea de creixement i reconeixement en l’edat adulta. És una reflexió d’allò que implica ser pares i d’allò que és ser fill; una mirada sobre el futur com un territori d’infinites possibilitats.

DETRÁS DE LA MONTAÑA (Mèxic) de David R. Romay, (102’) – 2017

David R. Romay va créixer i es va formar a la Ciutat de Mèxic. L’any 2005 va produir el documental Toro Negro, el qual va participar en el Festival de San Sebastián, Festival de Cine de l’Havana i Cannes. El seu primer apropament a la ficció fou amb el curtmetratge A Solas per després tornar al documental amb la sèrie de TV Héroes de Carne y Hueso. L’any 2012 va codirigir el documental Oro, que tracta sobre la medalla d’or en les olimpíades de Londres de la selecció Mexicana de futbol. Actualment dirigeix comercials de TV i documentals.

PRINCIPALS FESTIVALS I PREMIS:

Festival Intern. de Cine de Guadalajara (Premi de la Premsa “Guerrero de la Prensa” i Millor Actor Principal per a Benny Emmanuel ), Festival Intern. de Cine de Shanghai

FILMOGRAFIA

A solas (curtmetratge, 2009), Oro (Doc, 2012)

SINOPSI: Miguel és un jove solitari al qual la vida se li escapa en una monòtona rutina. Treballa en un escriptori públic, té cura de la seva mare i somia amb l’amor de Carmela, una de les seves clientes habituals. Un dia, aquesta “perfecta” bombolla d’insatisfacció es rebenta davant de la mort de la seva mare. El tràgic succés l’obliga a enfrontar-se al seu passat i a prendre una decisió radical: buscar al pare que els va abandonar per tal de matar-lo.

EL JURAT DE LA SELECCIÓ OFICIAL DE LLARGMETRATGES SERÀ EL SEGÜENT:

Carles Torras

Va iniciar la seva carrera com a codirector de Joves (2005), premiada en més de 30 certàmens. Amb Trash (2009) va competir al Festival de Màlaga i va obtenir 13 nominacions i un premi als Premis Gaudí. Amb OPEN24H (2011) va tornar a Màlaga i també a Sitges i va rebre 7 nominacions de l’Acadèmia de Cine Català. Amb Callback (2016) aconsegueix grans èxits: Biznaga d’Or a la Millor Pel.lícula i Biznaga de Plata al Millor Guió i al Millor Actor (Festival de Màlaga), entre altres premis. Funda la productora Zabriskie Films, és productor resident del CECAAC (Lleida) i un dels productors europeus emergents de la nova edició del Producer on the Move del Festival de Cannes 2019.

Adela Mac Swiney

Periodista mexicana, especialitzada en política i vinculada a l’Agència Mexicana de Notícies (Notimex). Va cobrir l’elecció presidencial del 2000, primer fracàs del PRI, i els dos primers anys del president Fox (PAN).

Fou corresponsal a Espanya de Notimex, fins al 2018 en fou la corresponsal cap a Europa, també fou directora de Comunicació Social de la Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes. El Festival de Cine de Calanda la va reconèixer per la difusió que va fer a Mèxic i Llatinoamèrica. El Club Internacional de Premsa li va donar el premi a la Millor Corresponsal Estrangera 2013. L’any 2015 va obtenir la Medalla Generació Anáhuac. Ha format part del jurat del Festival de Cine de Medina del Campo i del Festival Ecozine l’any 2015.

Javier Tolentino

Periodista radiofònic especialitzat en cultura i cine. Als programes com Informe abierto i Siete días en els anys 80, va apostar pel reportatge radiofònic. Va crear els programes de cine El otro cine posible (RNE5), El séptimo vicio (RNE3, Medalla de la Crítica del CEC, Premi Ángel Fernández Santos, i reconegut pel Festival de San Sebastián) i El árbol de las palabras (Radio Exterior).

Ha impartit tallers a Mèxic, Xile, Moçambic, Guinea Equatorial i Marroc; és professor universitari i instructor del Màster de la UCM i RNE. Autor de 4 llibres; No quiso ser Emma Suárez (2018) i Disculpen que les hable de la radio (2017), els més recents. Prepara dos publicacions més