He estat pocs dies en el festival de Sevilla. Deuria haver-me quedat un dia més, però la mort de l’amic i cineasta Toni Canet em va obligar a tornar a València: no es trobava u en condicions de vore pel.lícules…No obstant això, suficient temps per a comprovar que aquest festival, un dels més importants del conjunt espanyol, va per molt bon camí: és el punt de referència del cinema europeu i José Luis Cienfuegos, el seu actual director, ha sabut ijmprimir-li un caràcter jove i atrevit. Alguna cosa tindran també a vore els seus anteriors directors, Manolo Grosso i Javier Martín, però aqueixa és una altra història.
Sevilla, festival de cinema europeu, ha aconseguit la seua dècimocinquena edició, i més enllà de les seues habituals aportacions –nominacions europees, festes i concerts, encontres, etc.- passarà a la història per un excel.lent film en la secció oficial, estrena a España i presentat més tard en la sisena edició del Ficarq: Pity/Pena, un film grec de Babis Makridis capaç d’impressionar-nos des del principi al final amb una història en la que crec vore una crònica de la violència de gènere, el guionista del qual és l’enorme Efthymis Filippou, el mateix del homenatge de la Mostra de la Mediterrània de València i escriptor de les excel.lents Canino, Alpes, Langosta, etc.
El palmarés de Sevilla ha sigut prou coherent: el Giraldillo de Oro ha sigut per a la magnífica Donbass, de Sergei Loznitsa, el premi del Jurat per a la incòmoda Ray & Liz, de Richard Billingham. Les dues, entre les millor vistes, posseeeixen una forta càrrega crítica, sense concesions, pràcticament de revenja- en el sentit reinvidicador-contra la guerra i contra Tatcher respectivament…Per España, va ser recompensada amb el premi a la millor fotografía l’àrida La ciudad oculta, de Víctor Moreno, bellíssima crònica d’un món desconegut…El Jurado Internacional de la Sección Oficial del Festival de Cine Europeo de Sevilla 2018 estava composat per Nerea Barros, Russ B. Collins, Marions Döring, Inés Nofuentes i Jonás Trueba.
Però, sobretot, com en anys anteriors, l’espectacularietat ve en les seccions parale.lles, per on han anat passant, en una o altra secció, amb presència o no de l’equip, films com El desentierro, de Nacho Ruipérez, Alegría Tristeza, d’Ibon Comenzana, Apuntes para una película de atracaos, de León Siminiani, At war, d’Stéphane Brizé, Border, d’Ali Abassi, El peral salvaje, de Nuri Bilge Ceylan, El rey, d’Alberto San Juan i Valentín Álvarez, El viaje a Kyoto, de l’infatigable Pablo Llorca, El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar, Euforia, de Valeria Golino, protagonista de la suggestiva La casa de verano, de Valeria Bruni-Tedeschi, presentada en la secció oficial, La casa de Jack, de Lars von Trier, les dues pel.lícules de Jesús Ponce en Panorama Andaluz, La primera cita i La última toma, les retrospectives dedicades a Roy Andersson, a Ula Stöckl i a Ildikó Enyedi, etc. Moltes coses como podreu llegir…
LLORENS