NOTES DE LA DARRERA EDICIÓ DEL MINIPUT-18

JORDI jOVÉ
El passat diisabte la darrera edició de Miniput ens portava una mostra rellevant de programes televisius innovadors i de servei públic.Aquesta convocatòria al teatre del CCCB suposa un “espai de debat i trobada per als professionals que busquen una televisió de qualitat, arriscada, innovadora i de servei públic” com diuen els organitzadors peròt també una forma de fer arrivar aquesta inquietud als públics més joves,que cada any omplenen l’auditori en questió… De fet, és un dels pocs espais de trobada dels dos col·lectius: els professionals televisius d’avui i els estudiants d’audiovisuals que aspiren a tenir el seu espai audiovisual en el futur o que el generen ja, de manera molt immediata, a traves de les noves finestres de les xarxes socials.
Dissabte Miniput va presentar gran nombre de produccions de les televisions públcis d’arreu del mon que van trobar-se a la última edició de l’Input (International Public Television Screening Conference), que aquest any es va celebrar a Nova York.
D’aquesta “collita” vàrem poder visionar algunes produccions internacionals que volen fer visibles col·lectius que apareixen poc a les televisions.Així la directora de ‘Sense Ficció’, Montse Armengou, ens va presentar una de les propostes més sorprenents dàquesta edició de Miniput: ‘Give us a break‘. En aquest programa de la televisió japonesa cent persones amb diferents discapacitats conversen de tot amb personatges famosos i acaben votant la “celebrity” amb menys coneixements sobre la discapacitat, que guanya un curs per poder millorar.
TAMBÉ ELS AVIS
Un altre col·lectiu també de poca “visibilització televisiva el dela gent gran, és presentat amb un format d’excel·lent funció social ‘Old people’s home for 4 years old‘, sobre l’efecte de les visites de nens petits als geriàtrics. En aquest programa es pot anar veint com millora la salut física i sciológia d’uns avis que son visitats per nanos petits… El que un es planteja és per quina raó això és excepcional quan pensa que hauria de ser habitual…
El tema controvertit i que fa trontollar l’estabilitat precària d’Europa, el  problema dels refugiats: es tractat d’una banda a través de l’humor i el musical, amb ‘Grotesc‘, i per l’altra, des de dins de les bandes de tràfic de persones que les treuen dels seus països d’origen, amb ‘Human Smugglers‘ des d’una òptica que com va explicar el seu realitzador danes, tracta d’explicar-ho des de la perespectiva dels llocs d´origen… .

INTERESSANT DEBAT FINAL
Destacat també el debat final “tornen les jvoes udiències?” amb reponsables de nous programes a les televisions balear i valenciana, amb els productors de “El Bloque” i amb els creadors del programa  ‘Oh My Goig’, un espai educatiu de betevé amb format transmedia per parlar de sexualitat, i amb el propi directord’aquesta televisió Sergi Vicente,, al que dedicarem més atenció en una propera reflexió.
Acabem amb lesparaules de la pròpia directora de Miniput, Ingrid Guardiola, quan afirmava que “cada vegada és més difícil trobar productes de qualitat a la televisió pública i d’aquí ve que cada vegada sigui més necessari un espai com l’Input i el Miniput”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: