…RECORDANT EL FESTIVAL DE DONOSTI

La secció oficial ha deixat prou a desitjar, més enllà del Palmarés i de les seccions especials. Repassem, doncs, les pel.lícules a competició i deixem per a un altre article la resta de seccions. Va inagurar el Festival un film argentí produït pels Darín, El amor menos pensado, de Juan Vera, un cineasta primerenc però productor de films de Pablo Trapero i de Juan Campanella. Un relat que no va convencer a ningú, excessivament apegat als models americans, això sí amb grans interpretacions de Ricardo Darín i Mercedes Morán. Va seguir Der unschuldige, de Simon Jaquemet, un film suís que combina, sense èxit, la posessió diabólica d’una dona i la resurreció d’un simi. Però el pitjor estava per arribar: In fabric, cutre des dels títols de crèdit, de Peter Strickland; Beautiful boy, de Felix van Groeningen, melsa ianqui sobre les drogues; Angelo, de Markus Schleinzer, sobre un africà del segle XVIII; High life, inútil relat de ciencia-ficció de Calire Denis; i Illang: the Wolf Brigade, de Kim Jee Won, una versió d’un llibre de cult, espècie de manga, ambientat en la Corea de 2029 i farcit de violència gratuïta, eren exemples de films que no aportaven res a la competició. Més justificació, malgrat els seus controverits resultats, tenien l’espanyola Quien te cantará, de Carlos Vermut, qui després de la tramposa Magic Girl proposa una almodovariana història de diverses dones amb dos d’elles substituint-se; la franco-portuguesa Le cahier noir, de Valeria Sarmiento, massa centrada en una època folletinesca; la xinesa Bao bei er/Baby, de Liu Jie, discret relat sobre l’escassa consideració de la dona a Xina; l’argentina Rojo, de Benjamin Naishtat, correcta crònica de la passivitat còmplice, amb un Dario Grandinetti esplèndid; o la superficial Blind spot, de Tuva Novotny, realitzada en un sol pla… El més interessant venia de les españoles Entre dos aguas, d’Isaki Lacuesta, un bon acostament a la realitat social; Yuli, d’Iciar Bollaín, sobre la vida i vocació del ballarí cubà Carlos Acosta, i El reino, de Rodrigo Sorogoyen, entorn a la corrupció; així com la japonesa, massa rellepada, Visión, de Naomi Kawase; la filipina Alpha, the right to kill, de Brillante Mendoza, una sòlida mirada a la policia, i sobre tot, la francesa L’homme fidèle, de Louis Garrel, coescrita amb Jean Claude Carrière, una mostra de llibertat absoluta a l’hora de contar-nos quimeres.
Toni Llorens
PALMARÉS SECCIÓ OFICIAL
Conxa d’or a la millor pel.lícula / Entre dos aguas
Premi especial del Jurat/ Alpha, The Right To Kill
Conxa d’Argent a la millor dirección/ Benjamín Naishtat (Rojo)
Conxa d’Argent a la millor actriu/ Pia Tjelta (Blind Spot)
Conxa d’ argent al millor actor/ Dario Grandinetti (Rojo)
Premi del Jurat a la millor fotografia / Pedro Sotero (Rojo)
Premi del Jurat al millor guió/ ex aequo:
Paul Laverty (Yuli) i Louis Garrel i Jean Claude Carrière (L’homme fidèle)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

%d bloggers like this: