Un bon catàleg i una bona programació -lleuregarment discutible- han fet de la 33 edició de Cinema Jove de València un bon festival, això sí, amb pocs periodistes per a donar testimoni. A canvi, Cinema Jove segueix espentejant en el context dels festivals amb una sel.lecció prou rigorosa de llarg-metratges -sobraven en tot cas els de la inaguració i cloenda, a més de llur discreta projecció- realitzats per menors de quaranta anys, bona part primeres obres, i curt-metratges, classificats aquests en secció oficial, encontre audiovisual de jòvens i curts del catàleg de la Comunitat Valenciana. Va haver-hi llunes i cicles per a Fernando Bovaira i els futur de cine per a Greta Fernández i Pablo Molinero, actors, homenatges al jove Brian de Palma -les pel.lícules que va fer abans de cumplir quaranta, possiblement les millors (Murder a la mod, Greetings, Hermanas, El fantasma del paraíso, Fascinación, La furia, Vestida para matar), aixina com un documental de 2015 signat per Noah Baumbach i Jake Paltrow- i per al cineasta colombià Luis Ospina, de qui es projectaren una sel.lecció de curt-metratges.
La secció oficial no va tindre grans incomoditats encara que tampoc no van destacar massa les aportacions. Menos Denmark (Kaspers Rune Larsen, Dinamarca), que no vaig poder veure, però que comptava amb referències poc estimulants, vaig vore les nou restants: Vakuum, de Cristine Reponds (Suïssa, premi per a l’actriu en mencions del jurat i menció especial), The Swan, d’Asa Helga Hjöleifsótir (Islàndia), L’animale , de Katharin Muekstein (Àustria), premi CIMA, Jibril, de Henrika Kull (Alemània), Restos del viento, de Jimena Montemayor (Mèxic), Silent night, de Piotr Domalevski (Polònia, un parell de mencions del jurat, incloent el seu protagonista masculí), i la valenciana /../Seguidores, d’Iván Fernández de Córdoba. La japonesa The hungry lion, de Takaomi Ogata, funciona prou bé en la seua posada en escena però els personatges i conflictes deixen molt a desitjar (Premio del Jurado Joven i menció del jurat al guió) i la guanyadora Genezis, d’Arpád Bogdán (Hungria) sembla la més destacable per la seua compromesa temática i les seues solucions narratives. Una altra cosa és el mercat,, però hi haurà temps…Curt-metratges hi havia a manta, més de cinquanta en una secció oficial el jurat de la qual va premiar The full story, de Daisy Jacobs i Christhopher Wilder (Regne Unit), que barreja personatges reals i animació. A més, va haver-hi un premi Feroz (Ahora seremos felices, de Borja Soler), una competició de webseries, guanyada per This is Desmondo Ray, d’Steve Baker, premis en l’Encontre audiovisual de jòvens, i un cicle (Beats and frames) de cinema i música electrónica amb títols com We are your friends, 24 hour party people, Daft ounk unchained, Eden, o Corre, Lola, corre, entre otros. En el Centre del Carme i no en Vivers, cosa que és significativa.
Aixina les coses, no deu d’estranyar que valoràrem especialment, valga la redundancia, les projeccions especials. Hi havia de tot: des de les magnifiques i ja presentades en la secció oficial del festival de Málaga Formentera Lady, de Pau Durà i Casi 40, de David Trueba, una esplèncida recollida de La buena vida i una demostració de contemplar als qui estan a punt de fer quaranta des de l’òptica dels qui van a prop dels cinquanta o passen ja dels seixanta…, a la guanyadora de Zonazine en el mateix festival (Con el viento, una bona pel.lícula de Meritxell Colell), i la discreta, presentada en la mateixa secció. Yo la busco, de Sara Gutiérrez Galve, passant per una mostra prou sui generis de cinema valencià: un llarg-metratge documental sobre una amputació, /../ Indestructible, de Quique Medina i Iñaki Antuñano, el documental de mitja hora PPM- Divertirse es un arte, d’Eva Vizcarra, el thriller d’intriga tan ben realitzat com insuficient, Distintos, un curt de Josevi García Herrero. A propòsit de cinema valenciàm, va haver-hi dos significatives taules: una sobre curt-metratges i una altra sobre factibilitat dels guions… però això és una altra història.

TONI LLORÉNS

%d bloggers like this: