El proper 3 de juliol a les 20:00h, als Cinemes Girona de Barcelona (c/ Girona 175), Visions documentals presenta: “Have a Nice Day” de Roger la Puente

Amb un “Have a nice day” acabaven totes les cartes que la Syu Win enviava des de la presó de Caen, França, al Roger la Puente. S’havien conegut anys abans quan en Roger li va rellogar durant un agost la seva habitació d’un pis compartit de la Barceloneta. Des del principi la Suy va despertar la seva curiositat. Què hi feia una noia de Hong Kong amb el seu xicot algerià tancats tot el mes en una habitació de la Barceloneta? En marxar s’oblidaren un petit àlbum de fotos on s’hi veien moltes ciutats: Orà, Atenes, Macau. Durant els 10 anys vinents la Suy i en Roger es van anar veient, quan ella parava per Barcelona. Com més la coneixia més en volia saber. Feia vuit anys que havia deixat Hong Kong, havia viscut a París i coneixia Algèria perfectament. La curiositat inicial va anar transformant-se en fascinació. Una nit, en un bar on estaven prenent unes copes, arran d’una esbroncada iniciada pels amics borratxos del seu ex, li ho va explicar tot: passaports falsos, fronteres, gent, moviments, diners… Poc temps després la Suy Win va caure intentant ajudar a creuar a disset indocumentats de França a Anglaterra i va ser internada a la presó de Caen. A partir d’aquí en Roger decideix fer aquest documental que ell defineix com “una oda d’amor en forma de pel·lícula” i, efectivament, el documental parteix de l’enorme fascinació que la protagonista, a la que veu com a una “Robin Hood de les fronteres”, exerceix sobre l’autor. Una fascinació que es transmet a l’espectador.
De manera fragmentada i calidoscòpica, amb salts a diferents països i moments, la pel·lícula està construïda entorn del testimoni de la Syu. Transgressora, carismàtica, individualista, enamoradissa, entranyable i divertida, ens ofereix un retrat intens del món dur i esperançat, tant de les fronteres polítiques com de les sentimentals. Amb una estètica que t’atrapa des de l’inici, i que m’ha recordat el primer underground, el de la tropa d’en Mekas, pel plaer de filmar, per la manca de pedanteria, la frescor, la sensació que tot està per inventar i que tot comença de nou, el documental esdevé un cant a un món comú, a un amor sense fronteres, al marge del dictat de la legalitat i les convencions socials.
Amb aquest passi tanquem la sisena temporada de Visions documentals i també la Mostra. No puc deixar d’estar agraït, de tot cor, a tots els que ens heu acompanyat durant aquests sis anys i 66 documentals, a tots els autors que heu volgut compartir els vostres treballs amb nosaltres i als Cinemes Girona que ens han recolzat des de l’inici. Voldria creure que Visions documentals ha complert la seva funció ajudant a difondre l’obra d’autors poc coneguts i propiciant debats sovint “incòmodes” però, al nostre entendre, necessaris.
Així i tot seguiré col·laborant amb els Cinemes Girona amb passis i mostres de caràcter puntual, que espero siguin del vostre interès i comptin, també, amb el vostre suport.

Fins aviat i una abraçada,

Marti Sans

Be Sociable, Share!