La Mostra Internacional de Cinema Educatiucomplia a mitjan febrer la seua edició número sis. Malgrat la seua notable joventut tant la xarxa de poblacionscom la seuainaguració (en el Palau de les Arts de València) van tindre el seu premi miler sd’espectadors. Com els seus homenatjats, Judith Colell, Agustí Villaronga i Jan Sverak.Com la seua padrina d’honor, Marisa Paredes. Com els seus nombrosos curt-metratges, participació d’escoles i escolars- “l’important no és la técnica, sinó la quantitat”, va vindre a dir el seu director, Josep Albiol-. Una continuafesta del 10 al 14 de febrer.
Medina del Campo, provincia de Valladolid, dirigit per Emiliano Allende, continua sent probablement el millor dels festivals atents al curt-metratge: celebració dels vintanys de Kimuak, l’agència basca que ha assenyalat el camí de la promoció; premis a Gonzalo Suárez (roel d’honor), Andrés Gertrúdix (actor del segle XXI), Belén Cuesta (actriu del segle XXI) i als responsables d’Haindia, Aitor Arregui, Jon Garaño i José María Goenaga; competicions de curt-metratges (nacional, internacional i Castilla-León) i videoclips, en diferentsseccions, curt-metratges de vinilo en 35mm-, concerts, encontres-com el del curt-metratge en el Palacio de Salinas-, llarg-metratges espanyols i internacionals, retrospectives, etc. La Semana de Medina del Campo ha complit 31 anys i del 9 al 17 de marçho ha fetrealitat.
La Mostra de cinema llatinoamericà de Catalunya ha complit a Lleida la seuaedició vigésimo-quarta. Contra tota classe de dificultats, especialmente econòmiques però també d’equip, la cita de Lleida complirà el pròxim any vint-i-cinc: la celebració demana festa i invitats de luxe, i nosaltres que ho vegem. Sota la dirección –des de la seua primera edició- del periodista i especialista Juan Ferrer, la Mostra atén per igual ficció, documental -en col.laboracióamb la Universitat- i curts-metratges, amb tres juratsdiferents. En el cas de la ficció, deullarg-metratgescompetiren per un premi que atorgava el juratcomposat per Albert Galera, director del Festival de Molins de Rei i savi cinematogràfic, Sully Fuentes, periodista i escriptora, i el veteràcrític de cinema Ignasi Juliach: les interessants Sinfonía para Ana, Como nuestros padres, vista en Valladolid,
Vida de familia, El vigilante i Al desierto deixaven molt clara queixa aportació d’anada i tornada amb el continentamericà que persegueix la Mostra. Niñas araña, la guanyadora Amateur, El pampero, Maracaibo i O filme da minha vida completaven l’esmentada secció oficial. En curts-metratges va guanyar Matria, del gallec Alvaro Gago, i els documentals ens permeteren trobar-nos amb títols difícilment oblidables com Al otro lado del muro, de Pau Ortíz (el film premiat), El silencio de los fusiles, de Natalia Orozco, i Un cine en concreto, de Luz Ruciello, experiència de creació d’una sala de cinema. Els homenatges i els premis van ser per a Eduardo Noriega, Silvia Munt, Gerardo Sánchez/Días de cine, i per al compositor Osvaldo Montes, primera edició del premi Talent Llatinoamericà, autor de bandes sonores per a Eliseo Subiela, Marcelo Piñeyro i altres. A més, la festa de Sant Jordi va tindre un protagonista, el film Neruda, de Pablo Larraín.
DOCS València celebrava la seua segona edició amb una sel.lecció de sus magnífica (La Filmoteca, el Centre Octubre, el Centre del Carme, el Col.legi Major Rector Peset, La NAU, el Palau de Colomina, Radio City i una carpa en la Plaça del Mercat), un grapat de curt-metratges, mig-metratges i llarg-metratges esplèndids i diversos jurats de reconeguda personalitat. Vam vore només Mi bosque secreto, Judas,Pani, mujeres y Katmandú, Owino, The Mauritania Railway, Savis de la terra, Rutina, quedant-nos amb ganes de més, especialmente després de conéixer el Palmarés: Posidonia, d’Adán Aliaga, Rapsodia sueca, de Fran Ruvira, Loabstersoup, de Rafa Molés i Pepe Andreu, 505 o por qué adoramos los objetos,de Miguel León Marcos, etc.

TONI LLORENS

%d bloggers like this: