La vigèsimoprimeraedició del Festival de cinema de Málaga, proposava una secció oficial a competició en la qual pràcticament hi havia tants llargs-metratges de producció espanyola com latinoamericana, fins al punt d’incloure dos títols brasilers, parlats en portugués –espanyol, no-, un dels quals (Benzinho, de Gustavo Pizzi) va guanyar el premi al millorllarg-metratge latinoamericà i el premi Feroz de la crítica.
Els espanyols van ser “Les distàncies”, d’Elena Trapé, una pel.lícula catalana l’acció de la qual transcorre a Berlín i que va obtenir el primer premi (Biznaga d’or), i un premi ex aequo per a la seua actriu, concedits per un jurat que composaven Mariano Barroso, Manane Rodríguez, Aura Garrido, Sylvie Imbert i Marta Sanz; “Casi 40”, de David Trueba, que no vaig poder veure i que va obtindre la Biznaga del premi especial del jurat; Formentera lady, primer llarg-metratge dirigit per Pau Durà, protagonitzat per Pepe Sacristán i una de les millors pel.lícules presentades; “Mi querida cofradía”, de Marta Díaz de Lope, premi del públic, premi a la millor actriu de repartiment, l’estrena ja anunciada; “No dormirás” de Gustavo Hernández, recompensada amb dos Biznagas; “Sin fin” primer llarg-metratge dels germans César i José Esteban Alenda,- biznaga al millor actor, Javier Rey; “Ana de día”, de Andrea Jaurrieta, molt influïda per Belle de jour; “El mundo es suyo”, dirigida i interpretada per Alfonso Sánchez; la ja estrenada “Las leyes de la termodinámica”, de Mateo Gil, etc. Entre les latinoamericanes, les premiades “The queen of fear/ La reina del miedo”, de Valeria Bertuccelli i Fabiaba Tusconia, i “Los buenos demonios”, de Gerardo Chijona, la ja estrenada “Sergio&Serguei”,d’Ernesto Daranas-coproducció entre Cuba i España– i les discretes o inútils “Violeta al fin”, de Hilda Hidalgo; “Ojos de madera”, de Roberto Suárez i Germán Tejera, i “A voz do silencio”, d’André Ristum.
Van ser homenatjats Guillermo del Toro, J.A. Bayona, Mónica Randall, Rodrigo Sorogoyen i Paco Delgado, i la pel.lícula d’or, presentada pel seu director, Pedro Olea, i el seu protagonista, José Sacristán, va ser “Un hombre llamado Flor de Otoño” ( 1978).TONI LLORENS