Allò expressat ’any passat respecte a les sessions plenes -en la sala Berlanga en la Filmoteca, en la Nau, en el CineestudioD’Or, en el Col.legi Major Rector Peset, etc.- torna a posar de relleu l’èxit de la proposta, que anuncia que seguirà tinguent presència en altres poblacions, al llarg de l’any, alhora que segueix comptant amb un suport seriós per part dels patrocinadors. La secció oficial de llargmetratges continua constituintaqueix paradigma d’acurad asel.lecció, amb diversos títols imprescindibles dins del camp documental, alhora que els diferents curts-metratges programats en un parell de seccions deixen clar per a on van els tirs. Cert és que també continuen alguns defectes i carències jaesmentats en l’anterior edició (absència de professionals del sector, de periodistes d’altres ciutats i nacionalitats, l’ampliació del número de passades – enguany almenys hi haviaprojeccions per a prensa delsllarg-metratges a concurs-).
El festival es va inagurar amb el Premi Pau i Justícia per a l’actriu i directora Silvia Munt, qui va assistir personalment i de la qual es van projectar títolscom Pretextos, Gala i el curt-metratgeLaia. Elsdeullarg-metratges a competició, al marge d’unes duracions i reiteracions que limitaven en alguns casos les enormes aportacions de cada exemple, van ser El maíz en tiempo de guerra, d’Alberto Cortés, Gas thearabs, de Julio Pérez del Campo i Carles Bover, Jackson, de MaisieCrow, Mister Gay Siria, d’AyseToprañ, Lesa Humanidad, d’HectorFaver, Complicit, de Heather White i Lynn Zhang, que va acabar com a guanyador, Grab and Run/Ala- Kachou, de Roser Corella, Gendergende/Genderblend, de SophieDros, Forgottenchildren, de Reza Farahmand, i Freedomforthe Wolf, de Rupert Rusell, possiblement el millor de tots. Una desena de títols que aborden l’homosexualitat perseguida, l’avortamentretallat i amenaçat, elshorrors de la guerra i l’emigracióforçosa, elssilencis del franquisme, les persecucions a Gaza, el gèneresense definir, les noces per rapte, les morts i malalties per utilització de productestòxics, elsperills de la falsa democràcia, etc. Una mostra de les barbaritats que es fan contra elsdretshumans, complementada correctamentpelscurts-metratges –el guanyador va ser Import, d’EvaSendijarevic- i per una grandiosa sessió en el Paraninf de la Nauambparticipació, entre altres, de Baltasar Garzón, del monjotibetàThubten, HectorFaver,Jose María Tomás, etc., i emissiódelsquarantaminuts imprescindibles de Secuestrando el Tibet, de Juanma Chavarrías, una aproximaciómolt digna a la realitatd’unholocaust que dura jacinquantaanys. A més, dissabte, 17 i diumenge, 18, el Human Fest va trobar forma d’homenatjar al Festival de Cinema Africà de Tarifa. Un balanç tan positiucom demoledor.
TONI LLORENS

Be Sociable, Share!