Amparo Huertas Bailén ens resumeix la Jornada del CAC de la setmana passada:

Agraïts:

 

La desena sessió de les Jornades Tecnològiques del CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) ha estat dedicada a l’impacte de la televisió per Internet en el panorama audiovisual o, dit d’una altra manera, al futur de la televisió. Lluís Borrell, Partner and Global Head of Media Consulting d’Analysys Mason, ha estat el convidat d’aquesta sessió, celebrada el 9 de febrer de 2018 a l’Auditori de La Pedrera.

 

Necessitem una cultura audiovisual europea i un servei públic potent

Roger Loppacher, president del CAC, va iniciar l’acte plantejant una perspectiva més que necessària. Davant la multiplicació de canals, la progressiva expansió de l’oferta de serveis a la demanda i l’augment del tràfic de continguts audiovisuals a Internet, Loppacher ha defensat la construcció d’una cultura audiovisual europea: “Necessitem una societat civil europea, necessitem una cultura audiovisual comuna”. Davant d’actors globals com Alibaba, Google, Facebook o Amazon, amb capitalització burxaria i ja invertint en continguts, calen agrupacions i aliances entre actors europeus. I, en segon lloc, Loppacher ha sostingut que hem d’aconseguir un sector públic potent, ja que aquest és essencial tant des de la perspectiva econòmica, com a potenciador del sector industrial, com des del punt de vista cultural, social i polític. “Allò que està en debat no és el servei públic, sinó el seu finançament”, va emfatitzar Loppacher, recordant el debat al voltant del cànon i apuntant, tot i que molt breument, les greus conseqüències que podrien esdevenir en cas que continues la crisi econòmica a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

 

El canvi és inexorable

La intervenció de Lluís Borrell va ser un cúmul de reflexions, dades, suggeriments i exemples realment estimulant i, sobretot, molt comprensible. El discurs de Lluís Borrell va ser molt clar; sap de què està parlant i, sobretot, té ben assumida la seva perspectiva: “El canvi és inexorable” i, per tant, “sense obviar les amenaces, hem d’aprofitar les oportunitats”. Davant d’això, Borrell planteja que només hi ha dos sortides, o bé deixar-se emportar per aquests canvis -entenent que aquí també es poden incloure els agents que volen continuïtat- o bé, tot el contrari, accelerar el procés.

Borrell va parlar de televisió per Internet en un sentit ampli, considerant IPTV (Internet Protocol Television), Over The Top (OTT) o Web TV, i es va centrar en la seva relació amb la radiodifusió (broadcasting). De moment, si parlem de volum de negoci, aquest es concentra a la radiodifusió, però la televisió per Internet és el futur. “El futur és més televisió, més pantalles” i, segons aquest especialista, és possible que cada contingut (noticies, ficció, esport i entreteniment) funcioni d’una manera específica en cada suport/sistema de distribució. Per exemple, la informació, va explicar, es consulta ja majoritàriament via mòbil, per tant, qui seu davant el televisor a l’hora del Telenotícies espera un contingut diferent.

 

Nous, i grans, actors

Borrell situa la complexitat del sector en la varietat dels actors implicats i, observant l’oferta de vídeo i televisió a Europa, es capaç de dibuixar tres tipus, amb diferents escales territorials:

1) Els actors tradicionals -televisió amb publicitat, de pagament o aplicació del cànon-. Aquests actors originàriament es concentraven a mercats nacionals, i ara hi són presents a més mercats.

2) La IP Televisió, amb l’entrada de les Telecom. Aquests són actors de referència que han entrat amb força i molts dels quals s’han transformat en multinacionals, com és el cas de Movistar.

3) Altres actors globals com el comerç electrònic (e-commerce), la publicitat digital o l’electrònica de consum.

La batalla, fins ara, s’ha concentrat en el vídeo. La industria cinematogràfica de Hollywood, que és qui té els drets, ha canviat la finestra d’exhibició. Han desaparegut els videoclubs i, malgrat que encara podem trobar-ne d’oberts -aclara Borrell-, el paradigma s’ha transformat radicalment: “s’està donant més consum que mai, més possibilitats de negoci que mai, més competitivitat que mai, i tots els actors defensen els seus interessos legítimament”.  És un fet evident l’atomització del consum, la “demanda fragmentada” i, davant d’això, es pot donar tant la hibridació (IP + radiodifusió) com el domini de la televisió per Internet.

Lluís Borrell aconsella seguir molt d’a prop aquestes ofertes, per tal d’estar al corrent de les últimes tendències:

Molotov TV

Youtube TV

Amazon Chanels

iFlix Live TV

– Disney drect-to-consumer

No obstant, tampoc no es tracta de trobar models. Borrell destaca, per exemple, que a Molotov TV el contingut no està classificat per canals, sinó per temes i afegeix que això no implica la pèrdua de marca d’aquests. O també parla de la possibilitat de dirigir tota l’oferta de forma directa, i única, als mòbils.

 

Quan superaran els ingressos de la televisió per Internet als de la radiodifusió?

Lluís Borrell va adreçar una pregunta al públic assistent: Quan creuen que els ingressos de la TV IP superaran els de la radiodifusió tradicional? Va donar tres opcions com a resposta: 2020, 2025 i 2030. Tot i que el públic no es va mostrar molt animat a seguir el joc, sembla que el 2025 va ser la resposta amb més seguidors. Una opció que Borrell va qualificar com a “conservadora”.

Borrell tampoc no s’atreveix a fer pronòstics en relació amb una data, però el que sí afirma amb rotunditat és que la tecnologia i el mercat ja està preparat per passar a la televisió IP. Lluís Borrell ho té clar, “el canvi és inexorable” i, fent un símil amb la polèmica entorn al sector del taxi i Uber, defensa anar cap a igualar les obligacions, en sentit contrari d’actituds proteccionistes i tancades en pràctiques del passat.

Els consumidors ho demanen, perquè volen més oferta, més varietat de preus i més possibilitats de consum; el sector publicitari també comença a plantejar-ho, atès que necessiten mesurar millor el rendiment de les seves inversions – la mètrica tradicional ja no els hi serveix-; els propietaris dels drets d’autor ho veuen com a via per monetitzar els seus continguts i les plataformes on-line estan disponibles. Per contra, entre els actors que frenen els canvis, estan els governs, que precisen regular des de la pirateria fins a la protecció dels menors, a més del propi sistema de radiodifusió.  És a dir, estem parlant d’uns canvis que no signifiquen el mateix per a tots els agents implicats, va aclarir Borrell.

I, a en aquest context, quin espai resta per a la televisió pública? Davant d’aquest tema, que Loppacher va plantejar per tancar la trobada, Borrell només va arribar a comentar que és necessari treballar per mantenir la seva visibilitat, que no quedi amagada entre finestres, promocions i continguts premiums. Sembla, doncs, que també caldrà donar més visibilitat a la defensa d’una televisió pública, en coherència amb -i seguint el discurs de Loppacher- “la llibertat democràtica, la llibertat de premsa i la cohesió social”.

 

Be Sociable, Share!