El festival arrenca dilluns 13 de novembre a les 19 h amb una obertura excepcional: la projecció de Zama, la darrera pel·lícula de Lucrezia Martel. A les 20.30 h de celebrarà una festa d’inauguració́ al Hall del CCCB, amb projecció de curtmetratges i el concert del Carlos Sarduy Quartet.

La secció oficial d’aquest any comptarà amb una acurada selecció de cinema internacional contemporani, que consisteix en 10 llargmetratges i 15 curtmetratges a competició (de ficció i no-ficció). A la selecció d’enguany hi destaca la presència espanyola, amb tres films rellevants: El mar nos mira de lejos, de Manuel Muñoz; Donkeyote, de Chico Pereira, i Niñato, d’Adrián Orr. Els altres set llargmetratges a competició són internacionals, procedents dels Estats Units, els Països Baixos, França, Portugal, Alemanya, el Regne Unit, el Líban, Síria i els Emirats Àrabs Units. Un altre punt destacat de la programació oficial és la quantitat d’òperes primes d’aquesta nova edició: quatre, dels deu films seleccionats: Niñato, d’Adrián Orr; El mar nos mira de lejos, de Manuel Muñoz; Stranger in Paradise, de Guido Hendrikx, i A Fábrica de Nada, del portuguès Pedro Pinho.

L’Alternativa sempre ha estat un espai de reflexió entorn del cinema independent que es realitza arreu del món. El cinema és un mirall de la realitat social, dels conflictes que vivim, i ens ajuda a sospesar i plantejar-nos les crisis contemporànies. Partint d’aquesta idea, les temàtiques dels films seleccionats aquest any tenen molts punts en comú, com els drets humans, la llibertat personal, les fronteres o la superació i l’esperança. Tots ells retraten la realitat des dels marges, a través d’una òptica diferent, qüestionant i empenyent el llenguatge cinematogràfic.

N’és un exemple Acts and Intermissions, d’Abigail Child, que, per mitjà de la història d’Emma Goldam, considerada la dona més perillosa del món al segle xx, retrata el feminisme, l’anarquisme i una lluita per la superació permanent i la llibertat personal. Aquests temes també els trobem a Milla, de Valérie Massadian, on la directora observa el temps i els detalls de cada dia d’una manera única i sense sentimentalismes, per oferir un retrat de la protagonista d’una gran riquesa i profundament commovedor. A Milla destaquen sobretot la recerca de la llibertat personal i la superació de les limitacions davant els cops inesperats de la vida. Una superació de les limitacions que també trobem a la pel·lícula Donkeyote, de Chico Pereira, on el protagonista està decidit a fer el brutal Camí de les Llàgrimes, als Estats Units, amb el seu ruc, malgrat el pes de l’edat i les dificultats. O a l’esperada A Fábrica de Nada, de Pedro Pinho, on els treballadors d’una empresa s’atreveixen a somniar i a autoorganitzar-se quan aquesta s’esfondra. També a Niñato, d’Adrián Orr, que retrata la dicotomia entre dues passions: Niñato com a pare i Niñato com a jove que intenta mantenir viu un somni artístic d’adolescent. I a California Dreams, de Mike Ott, on els protagonistes lluiten per acomplir les seves aspiracions però topen amb la realitat. Una realitat a què també s’enfronten els immigrants arribats a Europa a Stranger in Paradise, de Guido Hendrikx, una cinta que reflexiona sobre les relacions de poder entre europeus i refugiats. De Stranger in Paradise s’extreu un altre dels punts de reflexió recurrents en la selecció d’enguany: les fronteres, el que representen i com s’hi enfronten les persones. És el que plantegen Taste of Cement, de Ziad Kalthoum, des de la visió d’uns treballadors a l’exili que viuen atrapats en un present reiteratiu, o El mar la mar, de Joshua Bonnetta i J.P. Sniadecki, amb la seva poètica visual sobre el territori fronterer entre Mèxic i els Estats Units. Fins i tot ho trobem a El mar nos mira de lejos, a través de l’aparent inexistència de fronteres i de la pertinença als marges, a un territori quasi desconegut, que retrata Manuel Muñoz.

Els curtmetratges internacionals a competició de l’Alternativa 2017 són: 25 CINES/seg, de Luis Macías (Espanya, 2017); 26 rue Saint-Fargeau, de Margaux Guillemard (França, 2017); Étrange dit l’ange, de Shalimar Preuss (França, 2016); It Was Still Her Face, de Christoph Girardet (Alemanya, 2017); J’aime les filles, de Diane Obomsawin (Canadà, 2016); Koropa, de Laura Henno (França, 2016); La Bonne Éducation, de Gu Yu (França/Xina, 2017); La disco resplandece, de Chema García Ibarra (Turquia/Espanya, 2016); Lupus, de Carlos Gómez Salamanca (França/Colòmbia, 2016); Meryem, de Reber Dosky (Països Baixos, 2017); Miedo, de Paula Ortiz Gónima (Espanya, 2016); Nyo Vweta Nafta, d’Ico Costa (Portugal/Moçambic, 2017); So I Danced Again…, de Lottie Kingslake (Regne Unit, 2017); The Kodachrome Elegies, de Jay Rosenblatt (Estats Units, 2017), i U Međuvremenu, de Mate Ugrin (Alemanya, 2017).

Be Sociable, Share!