València, sense saber encara si es tracta d’un moviment ciutadà o d’un festival, va celebrar la cinquena edició de la seua Mostra Viva. Ajuntament i Generalitat hi col.laboren, deixen espais, hi ha una secció oficial –va guanyar Visages, villages, d’Agnès Varda i JR, un gran film que va més enllà del documental i que conta com l’amistat d’Agnès i JR ve de la fotografía- i va haver nombroses activitats, quasi totes debades, destacant especialmente els concerts en el Palau i el matinal de la NAU, aixi com el circus a l’aire lliure de l’antic llit del Túria, les exposicions i algunes projeccions.
Va inagurar un discret film grec, Chevalier, d’Athina Rachel Tsangari, hi van competir títols com Happy end, de Michael Haneke, Ambulance, de Mohamed Jamaly -representant a Palestina-, House without a roof, de Soleen Yusef, Dogs, de Bogdan Mirica, Porto, de Gabe Klinger, Fragments de rèves, de Bahïa Bencheikh el Fegoun, El collar de sal, de Vicente Pérez Herrero, Once there was a girl, de Natalie Kaplan i Quit staring at my plate, de Hana Jusic; hi va haver curts-metratges -va guanyar Po Kovica, de Kristina Kumric, però va haver-hi una menció i un premi a la millor directora per a Malika Zaira pel seu curt-metratge Mohamed, le prénom-, documentals relacionats amb la memòria històrica, adaptacions de Blasco Ibáñez, entre elles les de Rafa Gassent, sessions infantils i familiars, records a Jeanne Moreau, Augusto Castellote i Federico Ribes, homenatge a Cecilia Bartolomé, i un llarg etcétera en locals com Octubre CCC, la Nau, MuVim, Fundació SGAE…
El pitjor segueix estant en la manca de públic en moltes sessions, en la macroactivitat i en un calendari que ocupa les mateixes dates que el festival de Sitges: 5 al 15 d’octubre. Massa limitacions.
TONI LLORENS

%d bloggers like this: