• El conseller de Cultura recorda que arran de la decisió del TC “es perdran 2 de cada 3 euros que fins ara es destinaven a la cultura”
  • Puig avança que ”si cal, impulsarem una nova llei per garantir la nostra contribució a un sector que afavoreix la cohesió, la llibertat i el pensament”

 

audiovisual
El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha afirmat que “el Departament de Cultura garanteix el seu compromís de mantenir la mateixa aportació econòmica al sector que la que provenia de l’impost audiovisual” a pesar de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la Llei de l’impost sobre provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de difusió de la cultura digital.
Puig ha apuntat que el Govern estudia totes les mesures de què disposa per afrontar la situació per poder recuperar un impost que havia generat 33 milions d’euros des de 2015. ”Si cal, impulsarem una nova llei o el mecanisme legal que calgui per garantir la nostra contribució al sector audiovisual”.
El conseller Puig ha lamentat que la sentència del TC en el recurs d’inconstitucionalitat que va plantejar el president del govern de l’Estat contra el capítol I (articles 1 a 13) de la Llei “ataca un impost, l’audiovisual, que afavoreix la cultura, la cohesió, la llibertat i el pensament, que repercuteix en tota la producció cultural” i ha recordat per aquesta decisió “es perdran 2 de cada 3 euros que fins ara es destinaven a la cultura”. “Sentim tristesa per l’atac a aquest impost que no ha provocat cap conflicte social, que havia aconseguit consens polític, i que no ha costat ni un cèntim al ciutadà”, ha afegit.
El conseller, que s’ha reunit amb representants del sector, ha subratllat que la sentència “ens carrega de raons i arguments” perquè demostra “que es vol fer un forat a la línia de flotació de les nostres polítiques”. El conseller de Cultura també ha ressaltat que “el vot particular de 5 dels 12 membres que conformen el TC, inclosa la vicepresidenta, no està d’acord amb la sentència i així ho han manifestat al mateix text”.
Les institucions que s’han reunit amb el conseller són: Productors Audiovisuals Federats (PROA); Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC); Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya; Clúster Audiovisual de Catalunya; Guionistes Associats de Catalunya (GAC); Alfa Pictures; Catalunya Film Festival; l’Acadèmia del Cinema Català; Gamebcn; DEVICAT; Novarama, i l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI).
Gràcies al fons creat a partir del tribut, en l’àmbit audiovisual s’han millorat les dotacions de les línies i dels projectes; s’han creat de les línies d’ajuts al desenvolupament de projectes audiovisuals i ajuts a l’exhibició; s’ha donat impuls al Sitges Film Festival – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de com a referent internacional i a la Catalunya Film Commission com a eina de promoció del territori i de dinamització empresarial; s’ha impulsat el programa Catalan Films &TV com a eina d’internacionalització de l’audiovisual català, i s’ha implementat el Pla Estratègic de l’Audiovisual 2017-2020 com a marc d’actuació per a fomentar l’excel·lència del producte audiovisual.
Pel que fa la cultura digital, el fons ha permès la creació de línies de finançament com els Préstecs Participatius Digitals, d’on s’han creat 34 start-ups de diversos sectors culturals; s’ha participat en el creixement del nombre d’empreses de videojocs, de les 73 de 2013 a les 120 actuals, i en la facturació d’aquestes empreses, de prop de 150 milions el 2013 a 217 el 2015 i amb una previsió, que es podria estroncar ara, de gairebé 400 el 2017; s’ha afavorit la professionalització del sector gràcies a sessions de formació, trobades professionals intersectorials, presència en fires, etc.; s’han creat de joves empreses dels sectors digitals i interactius, gràcies a la posada en marxa d’incubadores especialitzades, etc.
                                                                                          
La sentència
La sentència considera que l’impost català sobre provisió de continguts audiovisuals coincideix amb el fet imposable de l’IVA. Malgrat que el TC admet que l’impost autonòmic té un caràcter específic respecte el caràcter general de l’IVA, rebutja l’aplicació al dret intern de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que havia admès aquest caràcter general de l’IVA com a un element essencial de l’Impost a l’hora d’analitzar la seva compatibilitat amb d’altres figures impositives. Tampoc admet que sigui rellevant, en l’anàlisi d’aquest impost, ni el seu caràcter monofàsic respecte del caràcter plurifàsic de l’IVA, ni que la quota establerta sigui fixa davant la quota proporcional sobre el preu que caracteritza l’IVA. El TC considera que el destí de la recaptació de l’impost no és un element essencial per a determinar el seu caràcter finalista sobre provisió de continguts audiovisuals.
La sentència té un vot particular formulat per la vicepresidenta del Tribunal i 4 magistrats, que discrepen de la decisió del TC en entendre que la sentència no fa una anàlisis comparativa de l’impost de provisió de continguts audiovisual i de l’IVA.  Aquests magistrats estimen que si s’hagués fet la anàlisis, s’hauria arribat a la conclusió que els dos impostos no només no graven el mateix fet imposable, sinó que tampoc són coincidents en la matèria imposable.
Així mateix, consideren que el TC no pot ignorar les notes definitòries de l’IVA que ha establert al jurisprudència del TJUE. El Govern de la Generalitat havia al·legat aquest fet com a criteri diferenciador de l’impost de provisió respecte l’IVA. A més, el vot particular manifesta que la sentència no aplica correctament la doctrina del TC referida a l’article 6.2 de la LOFCA.
 
 
Cronologia de l’impost
L’1 de juliol de 2014 el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei de l’impost sobre provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de difusió de la cultura digital. Posteriorment, el Parlament de Catalunya la va aprovar el 26 de novembre de 2014, amb 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, ICV, CUP) i 26 abstencions (PP i C’s). La llei va entrar en vigor l’11 de desembre de 2014.
El 10 de febrer de 2015 l’Estat va manifestar unes discrepàncies competencials respecte de la Llei en considerar que la creació i regulació de l’Impost és contrària a la limitació que imposa l’art. 6 de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), en el sentit que els tributs que estableixin les comunitats no poden recaure sobre els mateixos fets imposables que ja graven els tributs de l’Estat o els ens locals. L’Estat entenia que el fet imposable d’aquest impost podria entrar en col·lisió amb l’IVA i l’IAE.
Per intentar resoldre la controvèrsia de forma negociada es va obrir un procediment bilateral, però malgrat les negociacions mantingudes, finalment el president del govern de l’Estat va formular el recurs d’inconstitucionalitat, tot i que només per presumpta coincidència amb el fet imposable de l’IVA i va provocar la suspensió de la regulació de l’impost. Posteriorment, el 18 de novembre, el TC va aixecar la suspensió, per la qual cosa aquesta regulació ha estat vigent fins.