Aquest matí, els professionals de l’indústria audiovisual catalana s’han reunit a la taula rodona “La Indústria del documental a Catalunya” organitzada pel Docs Barcelona Festival 2017 amb la col·laboració del Clúster Audiovisual de Catalunya per fer una retrospectiva d’aquests darrers vint anys i plantejar nous objectius en comú per enfortir i projectar el sector cap al futur.

La jornada, moderada pel periodista Paco Escribano, ha comptat amb Tue Stem Müller, fundador de EDN, com a convidat d’honor i s’ha desenvolupat entre les 9:30h i les 11:30h al Mirador del CCCB. Els participants de la taula rodona han sigut el cap de documentals i nous formats de TV3, Miguel García; el director de Lecturer i Doctor en Comunicació, Jordi Batllé; la directora i scripwriter Neus Ballús; el productor de Lastor Media, Tono Pologuera; el productor i director del Docs Barcelona Internacional Film Festival, Joan Gonzàlez; i el director del Departament Audiovisual de l’Institut Català d’Empreses Culturals, Francisco Bargas.

Els catalans creiem en el cinema documental
En els últims 20 anys, la producció, realització i distribució de documentals a Catalunya s’ha elevat considerablement, entre el 2011 i el 2016 el 46% de les produccions cinematogràfiques han sigut documentals. Tot i que a mesura que ens apropem als nostres dies, veiem que això ha estat possible gràcies a l’autofinançament i campanyes de crowfounding. L’ICEC, en l’actualitat, destina un 7% del seu pressupost total al finançament dels documentals de ficció, no ficció i formats televisius segons ha aclarit Francisco Bargas. Aquest passat 2016 va finançar un total de 42 pel·lícules documentals, una quantitat poc significativa amb la prolífera activitat de la indústria del documental català perquè,  apunta el productor Tono Polguera, “els documentalistes som conscients que ens trobem davant d’una situació econòmica poc favorable, pel que moltes vegades no demanem subvencions, sabem que és molt difícil aconseguir finançament públic.”

Tot i així, en paraules de Joan Gonzàlez, “les persones que creuen en les històries de veritat són les que fan que arribin els documentals a les nostres pantalles.” Precisament, ens trobem davant d’un públic que ha acceptat i ha fet seu el gènere del documental, que busca i sustenta produccions de qualitat, ja que com a consumidors de continguts audiovisuals, els catalans estem sensibilitzats i educats com a públic d’aquest àmbit gràcies als programes que podem trobar a la graella televisiva de TV3, com és el cas de Sense Ficció. Veiem doncs, que la televisió pública catalana ha jugat i juga un paper crucial en la distribució de documentals, tot i que segons apunta Neus Ballús “cal trobar noves vies de distribució per a les produccions que surten dels patrons  narratius audiovisuals purament televisius, molt prolífers en aquest moment, ja que l’alt cost que suposa fer una campanya de comunicació i màrqueting adient per arribar al seu públic potencial, per a la gran majoria de creadors, és gairebé inassolible.”
Encara que tots els partícips de la taula rodona afirmen que sense el suport de la televisió pública als creadors i els projectes innovadors, l’auge de produccions innovadores i de qualitat que hem experimentat aquests últims vint anys en la indústria documental catalana no hagués estat possible. Tot i que ara consideren que la televisió ja no hauria de ser el centre de debat i que s’haurien d’obrir noves vies d’acord a l’evolució que està vivint el sector.

La internacionalització: el futur de la indústria documental catalana
Segons la valoració del representant del ICEC, anys enrere la temàtica dels documentals estava molt més centrada en el nostre territori, mentre que ara “estem obligats a fer històries que viatgin molt més enllà de les nostres fronteres perquè tenim un públic molt petit a Catalunya.”, tal com ha afegit Neus Bellús. Entre altres explicacions, aquesta afirmació és un clar símptoma de bona projecció de la indústria cap al futur, on també caldrà “unir a tots els actors del sector per fer un pla estratègic que recondueixi la estabilitat d’aquesta indústria, amb dades i resultats quantificables, ja que fins ara la majoría de projectes han estat possibles gràcies a la fe cega dels creadors en tirar endavant el seu projecte” segons ha proposat Francisco Bargas.