La revista Comunicació21 d’aquest estiu ha publicat un ampli reportatge sobre el sector de la postproducció digital al nostre país, fent un breu repàs de la seva evolució tant tecnològica com empresarial. Un sector que pren força a Barcelona i al conjunt de Catalunya, i que esdevé estratègic per a la internacionalització de la producció audiovisual.
En aquest article es posa l’accent en la gran oportunitat que ofereixen aquestes empreses de dotar els continguts televisius que no són en directe de la qualitat d’imatge i so fins ara reservada només a les produccions cinematogràfiques: “Per això es fa tan estratègica l’aliança entre el món de la televisió, els broadcast, i les empreses de postproducció. Si dividim el procés que va de la concepció i creació d’un contingut televisiu fins a la seva arribada a l’antena de casa en tres parts o etapes –producció, postproducció (no només edició) i emissió–, el futur cada cop més competitiu a la televisió del menjador davant les noves ofertes via IP, requerirà que les cadenes centrin els seus esforços inversors en la primera –amb producció pròpia, coproducció, i aliena o de compra– i la tercera –controls centrals, enllaços i equips transmissors en el nou estàndard DVB-T2. Enmig, la millor inversió és aliar-se amb aquestes empreses que fan de la qualitat la seva raó de ser, i no caure en errors d’autarquia tècnica i personal estèrils. Jugarem bé les cartes?”.
Comparteixo aquest article amb els lectors d’Àrea Visual.