Mortadelo i Filemon, Anacleto, Rompetechos o Carpanta son personatjes de ficció profundament arrelats a la cultura popular, al més profund d’una mena d’imaginari col·lectiu del que participem tots… No és estrany, per tant, que quan a algun d’aquests personatges sel’s ha donat una versió cinematogràfica hagin estat grans exits de públic, i de recaudació. Així va ser amb Mortadelo i Filemon i tot apunta que desprès de l’estiu l’estrena d’Anacleto agente secreto també funcionarà… Es arriscat dir-ho però jo apostaria a que si… Algun dia els productors del pais s’adonaran que tenen un gran filó en tots els genials personatges creats per la Factoria Bruguera, als anys seixanta i setanta. Desprès l’editorial va fer fallida i el fons editorial va acabar al Grup Zeta, crec recordar…
En fí, posats ja a donar joc als personatges Bruguera, segurament podria tenir gran acollida crear un Museu amb sales destinades a Mortadelo i Filemon perseguint-se l’un a l’altre, Rompetechos buscant quelcom amb lupa o espais específics pels habitants fantastics del 13 rue del Percebe, especialment al de l’atic esquivant als seus acreedors…
Sincerament tindria mes sentit aquest Museu amb els personatges de Bruguera que aquest projecte de “modernor” que ens proposa Jaume Roures. Destinar un macroedifici de Barcelona al món de Woody Allen, pensat basicament per a distreu-re als turistes, és mantenir aquest parc temàtic intransitable en que s’està convertint el centre de Barcelona. Francament em costa veure-ho…
Darrera de tanta façana pel turisme estem perdent l’autenticitat de la ciutat: Per a mi l’autenticitat són les bodegues de vins a granel, bars com Pastis o Marsella amb la pols enganxada a les parets… Valen que es faci una neteja i es mantinguin els locals pintats i més nets… Valen que el Zurich es remodeli, tirin la casa a terra i torni a aparèixer tal com era i net… Fins aqui acceptem… però el que no podem és “fer pasar bou per bestia grossa”: El que no cola es inventar-nos restaurants amb sabor d’antic, creats en un despatx de disseny o en la franquicia x. Aquesta estètica que ho envaiex tot ens va fent perdre autenticitat i per tant arrels. Tot un mon de suposats recons idilics, pensats pel turista… i del que formaria part aquest projecte de Museu a la Llotja: No és tracta de treure-li cap mèrit a Woody Allen. Alguns, el seguim des de “Take the money and run” o fins i tot quan era un personatge de comic… però posats a escollir, segurament els gran mites de l’editorial Bruguera tindrien més sabor local, més autenticitat. A més permetrien revitalitzar un fons de personatges que van resistint als temps i es van convertint en clàssics…
De fet, el Museu Mortadelo i Filemó podria ser com un d’aquests espais imaginats per Jaume Sisa en la canço de “Qualsevol dia pot sortir el sol”: una mena de reivindicació d’un mon de fantasia més pròxim i nostrat. Ja sé que això és predicar en el desert i que tot està molt empastat… però a la fí, sempre serà millor opinar que no dir res…