No sé si estem realment en “immersió lingüística”. Crec que no, però seria tema d’un altre post. El que sento és que tenim a sobre una autèntica “immersió crísistica”. Els “mercats” ens han sotmès a un estres indescriptible  avalat a la quotidianitat amb constants “cireres” al pastís. Avui mateix un diari explica que “s’han multiplicat les donacions de cadàvers perquè els familiars volien estalviar-se l’enterrament”…Berlanga, baixa i fes una pel·li…
Enmig d’aquest entorn enrarit són d’agrair els “brots verds”, els oasi del desert, caldria dir?…
Constato a la trobada d’inversors i emprenedors al auditori Axa, abans Winterthur, del que ara és Acció10 (ho escric be?) abans Cidem, abans Copca, abans… L’excel·lència d”algunes empreses catalanes en sectors punters: ciències de la salut i nutrició, energies renovables o TIC… En un auditori ple de gom a gom em pogut gaudir d’experiències d’empresa realment notables: des d’un “spin off” de les universitats que reciclant l’alumini dels envasos de begudes, generen energia amb la qual es poden fer anar motors d’hidrogen fins a un senyor gran-gran que ha desenvolupat un sistema de deshidratació que conserva les fruites pelades més de dos anys en congelació etc. etc… Seria un bon exercici veure per on van les darreres tendències en tots aquests àmbits per ampliar les mires i deixar de lamentar-nos amb la llosa de la crisi, obrir la ment, a la fí… que com ha dit algú més savi que jo “és com un paracaigudes que només funciona si l’obres…” Reconec la meva curiositat gairebé malaltissa per saber quina mecànica fa funcionar les coses i cap on van les noves tendències… Però a més del fons caldria agrair també “la forma”. Un ja tremola davant el “penyazo” de gent que explica la seva experiència fins adormir les ovelles. Aquí ha estat just al contrari: Les intervencions duraven tres minuts i els representants de les empreses ens parlaven en clau “teletienda” tipus “tinc la solució per a la rehabilitació física dels malalts a casa seva amb sensors que permeten avaluar el progrés fet … Inverteixi en la nostra empresa. Hem facturat aquest any 4 i volem arribar a facturar 10 amb la seva col·laboració,. A continuació els representants dels inversors associats a escoles de negocis, empreses de capital risc o “business angels” demanaven més explicacions al projecte…
La “cosa” estava plantejada com un concurs amb diverses rondes eliminatòries. Ha guanyat Friend2friend, una empresa per aplicacions de les marques a les xarxes socials, una d’aquestes empreses de les que preguntes: “però exactament de que viuen…” Segurament han guanyat perquè al dominar be la xarxa han sumat mes vots… però realment això és el més irrellevant perquè a la fí tots plegats em sortit amb molta energia del Axa…
Em preguntava si es podria fer quelcom així al mon audiovisual: gent que exposa idees? story boards? guions? i un auditori format per productors, inversors seriosos o potencials “crowfounders” disposats a posar una xifra mínima si creiem en la viabilitat d’un projecte. Bé, només és una idea.

(Extret del blog http://jordijove.wordpress.com)